encepegares

Català

Verb

encepegares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de encepegar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encepegar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ce·pe·ga·res (5)
• Anagrama: encepegar-se