encollires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kuˈʎi.ɾəs/
	balear /əŋ.koˈʎi.ɾəs/, /əŋ.kuˈji.ɾəs/
Occidental:	/eŋ.koˈʎi.ɾes/, /eŋ.kuˈʎi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

encollires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de encollir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encollir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·co·lli·res (4)
• Anagrames: conilleres, escolliren