endlich

Alemany

• Pronúncia: /ˈɛntlɪç/
• Etimologia: De Ende i el sufix -lich.

Adverbi

endlich

1. a l'últim, finalment

   «Ich faßte endlich ein Herz, und trat an einen jungen Mann heran, der mir von minderem Ansehen schien, als die andern, und der öfter allein gestanden hatte.» ((von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). Peter Schlemihls wundersame Geschichte (La meravellosa història de Peter Schlèmihl). Project Gutenberg, La Magrana (trad.), 1813, 1983 (trad.). →ISBN.))

   A l'últim vaig animar-me, i apropant-me aun minyó que em semblava de menys categoria que els altres, i el qual sovint estava sol.