enfado

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱˈfa.ðu/
	balear /əɱˈfa.ðo/, /əɱˈfa.ðu/
Occidental:	/eɱˈfa.ðo/

• Rimes: -ado

Verb

enfado

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfadar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fa·do (3)
• Heterograma de 6 lletres (adefno)
• Anagrama: afonde

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \eɱˈfa.ðo\, meridional \eɱˈfa.(ð)o\

Americà: alt \eɱˈfa.do\, baix \eŋˈfa.ðo\, austral \eɱˈfa.ðo\

• Rimes: -ado

Nom

enfado m. ‎(plural enfados)

1. enuig
2. empipament

Verb

enfado

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb enfadar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fa·do (3)
• Heterograma de 6 lletres (adefno)