enfugis

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: enfugís

Català

Oriental: /əɱˈfu.ʒis/
Occidental: nord-occidental /eɱˈfu.ʒis/, valencià /eɱˈfu.d͡ʒis/

Verb

enfugis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·fu·gis (3)
  • Heterograma de 7 lletres (efginsu)
  • Anagrama: fenguis

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads