enfuig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɱˈfut͡ʃ/, occidental /eɱˈfut͡ʃ/
• Rimes: -utʃ

Verb

enfuig

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de enfugir-se.
2. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfugir-se.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb enfugir-se.

Variants

• [2] enfujo, enfugi

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fuig (2)
• Heterograma de 6 lletres (efginu)
• Anagrames: enfugi, enfugí, fengui, fenguí, fugien