enfuja

Català

Verb

enfuja

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enfugir-se.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enfugir-se.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enfugir-se.

Variants

• [1] enfugi
• [2] enfugi
• [3] enfugi

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fu·ja (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefjnu)