enfuronares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.fu.ɾuˈna.ɾəs/
	balear /əɱ.fu.ɾoˈna.ɾəs/, /əɱ.fu.ɾuˈna.ɾəs/
Occidental:	/eɱ.fu.ɾoˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

enfuronares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enfuronar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfuronar.

Variants

• [2] enfuronasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fu·ro·na·res (5)