enorgullares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nur.ɡuˈʎa.ɾəs/
	balear /ə.noɾ.ɣuˈʎa.ɾəs/, /ə.nur.ɣuˈʎa.ɾəs/
Occidental:	/e.noɾ.ɣuˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

enorgullares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enorgullar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enorgullar.

Variants

• [2] enorgullessis, enorgullesses, enorgullassis, enorgullasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·or·gu·lla·res (5)