enorgulle

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

enorgulle

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enorgullar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enorgullar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enorgullar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enorgullar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·or·gu·lle (4)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads