enrogien

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ən.ruˈʒi.ən/
balear /ən.roˈʒi.ən/, /ən.ruˈʒi.ən/
Occidental: nord-occidental /en.roˈʒi.en/, valencià /en.roˈd͡ʒi.en/

Verb

enrogien

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de enrogir.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·ro·gi·en (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads