enrogiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈʒi.ɾən/
	balear /ən.roˈʒi.ɾən/, /ən.ruˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈʒi.ɾen/, valencià /en.roˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

enrogiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de enrogir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.

Variants

• [1] enrogigueren
• [2] enrogiguessen, enrogigueren, enrogissin, enrogissen

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gi·ren (4)