enrogixes
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
enrogixes
- (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de enrogir.
- (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb enrogir.
Variants
- [1] enrogeixes
- [2] enrogixos, enrogesques, enrogeixis, enrogisques, enrogesquis
Miscel·lània
- Síl·labes: en·ro·gi·xes (4)
- Anagrama: sorgeixen
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads