ensortilla

Potser volíeu: ensortillà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /ən.soɾˈti.ʎə/, /ən.surˈti.ʎə/
• Etimologia: Del prefix en- i sortilla, segle XIX.

Nom

ensortilla f. ‎(plural ensortilles)

1. (menorquí) sortilla

Verb

ensortilla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ensortillar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ensortillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·sor·ti·lla (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB