ensortillava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.sur.tiˈʎa.βə/
	balear /ən.soɾ.tiˈʎa.və/, /ən.sur.tiˈʎa.və/
Occidental:	nord-occidental /en.sor.tiˈʎa.βa/
	valencià /en.soɾ.tiˈʎa.va/, /en.soɾ.tiˈʎa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

ensortillava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ensortillar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ensortillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·sor·ti·lla·va (5)