ensortillem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ən.sur.tiˈʎɛm/
balear /ən.soɾ.tiˈʎəm/, /ən.sur.tiˈʎɛm/
Occidental: /en.soɾ.tiˈʎem/

Verb

ensortillem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb ensortillar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb ensortillar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·sor·ti·llem (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads