ensostri

Potser volíeu: ensostrí

Català

Verb

ensostri

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ensostrar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ensostrar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ensostrar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ensostrar.

Variants

• [1] ensostro, ensostr
• [2] ensostre
• [3] ensostre
• [4] ensostre

Miscel·lània

• Síl·labes: en·sos·tri (3)
• Anagrames: rosetins, rotessin, sostenir, tornessi, tossiren, tronessi