enterra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ənˈtɛ.rə/
Occidental:	nord-occidental /enˈtɛ.ra/
	valencià /enˈtɛ.ra/, /enˈtɛ.rɛ/

• Rimes: -ɛra

Verb

enterra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de enterrar.

   Ex.: L'indi enterra la destral.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb enterrar.

   Ex.: Enterra aquest cadàver ara mateix!

Derivats

• enterramorts

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ter·ra (3)
• Anagrames: aterren, entraré, rentaré, reteran, trenaré