entorpires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.turˈpi.ɾəs/
	balear /ən.toɾˈpi.ɾəs/, /ən.turˈpi.ɾəs/
Occidental:	/en.toɾˈpi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

entorpires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de entorpir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb entorpir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·tor·pi·res (4)
• Anagrama: entorpir-se