envera

Potser volíeu: enverà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈbe.ɾə/, balear /əɱˈve.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /emˈbe.ɾa/
	valencià /eɱˈve.ɾa/, /emˈbe.ɾa/

• Rimes: -eɾa

Verb

envera

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de enverar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·ra (3)
• Anagrames: averen, enerva, enervà, nevera, venera, venerà