enveraria

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bə.ɾəˈɾi.ə/, balear /əɱ.və.ɾəˈɾi.ə/
Occidental:	nord-occidental /em.be.ɾaˈɾi.a/
	valencià /eɱ.ve.ɾaˈɾi.a/, /em.be.ɾaˈɾi.a/

• Rimes: -ia

Verb

enveraria

1. Primera persona del singular (jo) del condicional de enverar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·ra·ri·a (5)
• Anagrames: averarien, enervaria, reenviara, reenviarà, veneraria