envinava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈna.βə/, balear /əɱ.viˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈna.βa/
	valencià /eɱ.viˈna.va/, /em.biˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

envinava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de envinar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de envinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·na·va (4)
• Anagrama: avinaven