enyor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɲor/, occidental /eˈɲoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: De enyorar, segle XV.

Nom

enyor m. ‎(plural enyors)

1. enyorança

Verb

enyor

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enyorar.

Variants

• enyoro, enyore, enyori

Miscel·lània

• Síl·labes: e·nyor (2)
• Anagrama: renyó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

enyor

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de enyorar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de enyorar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de enyorar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de enyorar