eo

Potser volíeu: eó

Multilingüe

Símbol

eo

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'esperanto.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₁ey-, que té cognats en diversos idiomes; en grec antic εἶμι ‎(eîmi, «jo vaig»), en sànscrit एति ‎(éti, «va»), en l'eslau eclesiàstic ити ‎(iti, «anar»).

Verb

eō ‎(1a present^?), īs ‎(2a present), īre ‎(infinitiu), iī ‎(perfet), itum ‎(supí)

1. anar, jo vaig

   Ex.: Romani ite domum! , (traducció:«Romans, aneu cap a casa!»)

   Ex.: Cubitum ire , (traducció:«Anar-se'n al llit»)

2. marxar, avançar amb intenció d'atac

   Ex.:contra hostem ire , (traducció:«Marxar contra l'enemic»)

3. passar, avançar

   Ex.:anni eunt , (traducció:«Passar els anys»)

Derivats

abeō adeō ambeō circumeō coeō deeō dispereō exeō

ineō intereō introeō itus nequeō obeō pereō praetereō

prodeō queō redeō subeō trānsabeō trānseō vēneō

Pronom

eō

1. ablatiu singular de is
2. ablatiu singular de id