epilogara

Potser volíeu: epilogarà

Català

Verb

epilogara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb epilogar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb epilogar.

Variants

• [1] epilogués, epilogàs
• [2] epilogués, epilogàs

Miscel·lània

• Síl·labes: e·pi·lo·ga·ra (5)