erer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /eˈɾe/
	valencià /eˈɾeɾ/, /eˈɾe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De era i el sufix -er.

Nom

erer m. ‎(plural erers)

1. Garbell d'espart o joncs per treballar a l'era.

Derivats

• ererar
• arel, adaptació en castellà

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Weinzensieb ^(de), Kornsieb ^(de)
• Castellà: arel ^(es), juera ^(es)
• Llatí: cribum ^(la) sparteum
• Portuguès: crivo ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·rer (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrames: erre, rere ^(revers)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot