errant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈran/ⓘ
	balear /əˈrant/, /əˈran/
Occidental:	nord-occidental /eˈran/
	valencià /eˈrant/, /eˈran/

• Rimes: -ant
• Homòfon: arran
• Etimologia: Del llatí errans, segle XIV.

Adjectiu

errant inv. ‎(plural errants)

1. Dit d'allò que erra, que es mou sense una direcció concreta.
2. Dit d'allò que erra, que comet errors.

Traduccions

Traduccions

Verb

errant

1. Gerundi del verb errar.

Miscel·lània

• Síl·labes: er·rant (2)
• Anagrames: entrar, rentar, retran, trenar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB