esbandix

Català

Verb

esbandix

1. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de esbandir.
2. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb esbandir.

Variants

• [1] esbandeix
• [2] esbandeix

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·dix (3)
• Heterograma de 8 lletres (abdeinsx)
• Anagrama: bandixes