esbelegue

Català

Verb

esbelegue

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esbelegar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esbelegar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esbelegar.

Variants

• [1] esbelegui
• [2] esbelegui
• [3] esbelegui

Miscel·lània

• Síl·labes: es·be·le·gue (4)