esbromara

Potser volíeu: esbromarà

Català

Verb

esbromara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbromar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbromar.

Variants

• [1] esbromés
• [2] esbromés

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bro·ma·ra (4)
• Anagrames: abromar-se, abromares, aombrares, emborsara, emborsarà