escaiola

Potser volíeu: escaiolà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.kəˈjɔ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /es.kaˈjɔ.ɫa/
	valencià /es.kaˈjɔ.ɫa/, /es.kaˈjɔ.ɫɔ/
Informal:	nord-occidental /as.kaˈjɔ.ɫɛ/

• Rimes: -ɔla
• Etimologia: [1] Del romandalusí ´iškaylûla, diminutiu de l'aragonès escalla, del llatí scandula ‎(«espelta petita»), segle XVIII.
• Etimologia: [2] De l’italià scagliuola, diminutiu de scaglia ‎(«escata»), segle XIX.

Nom

escaiola f. ‎(plural escaioles)

1. Planta de la família de les gramínies amb fruits emprats com a aliment per als ocells de gàbia (Phalaris canariensis).

Traduccions

Phalaris canariensis

• Anglès: canary grass ^(en)
• Castellà: alpiste ^(es) m.
• Francès: alpiste ^(fr) m.

Nom

escaiola f. ‎(plural escaioles)

1. Pasta de guix i aiguacuit utilitzada en escultura i decoració, com a revestiment en construcció o per endurir embenatges.

Relacionats

• (construcció) estuc

Traduccions

Pasta de guix i aiguacuit

• Anglès: plaster ^(en)
• Castellà: escayola ^(es) f., yeso ^(es) m. (embenatges)
• Francès: plâtre ^(fr) m.

Verb

escaiola

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escaiolar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escaiolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·io·la (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC