escampara

Potser volíeu: escamparà

Català

Verb

escampara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb escampar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb escampar.

Variants

• [1] escampessi, escampessa, escampeguessa, escampés, escampàs
• [2] escampessi, escampegués, escampés, escampàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cam·pa·ra (4)
• Anagrames: acampar-se, acampares, empacaràs