escatira

Potser volíeu: escatirà

Català

Verb

escatira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb escatir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb escatir.

Variants

• [1] escatís
• [2] escatís

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·ti·ra (4)
• Anagrames: cartesià, tacaries, trescaia

Català antic

Verb

escatira

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de escatir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de escatir

Variants

• [1] escatís
• [2] escatís