escoli

Potser volíeu: escolí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɔ.ɫi/, occidental /esˈkɔ.ɫi/
• Rimes: -ɔli
• Etimologia: Del llatí medieval scholium ‎(«anotació en els marges d'un llibre, en una època que el paper era escàs i no hi havia gaires alternatives de materials per escriure»).

Nom

escoli m. ‎(plural escolis)

1. Nota, observació, comentari breu.

Sinònims

escolio (arcaisme)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: scholium ^(en)
• Castellà: escolio ^(es)
• Francès: scolie ^(fr)
• Italià: scolia ^(it)
• Llatí: scholium ^(la)

Verb

escoli

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escolar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb escolar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb escolar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb escolar.

Variants

• [1] escolo, escole, escol
• [2,3,4] escole

Miscel·lània

• Síl·labes: es·co·li (3)
• Heterograma de 6 lletres (ceilos)
• Anagrames: cloïes, eòlics

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.