escoltares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əs.kuɫˈta.ɾəs/
balear /əs.koɫˈta.ɾəs/, /əs.kuɫˈta.ɾəs/
Occidental: /es.koɫˈta.ɾes/

Verb

escoltares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de escoltar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb escoltar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: es·col·ta·res (4)
  • Anagrama: escoltar-se
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads