esdenta

Potser volíeu: esdentà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əzˈden.tə/, occidental /ezˈðen.ta/
• Rimes: -enta

Verb

esdenta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de esdentar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb esdentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·den·ta (3)
• Anagrames: atendes, atendés