esmaperdut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌɛz.mə.pərˈdut/ⓘ
	balear /ˌəz.mə.pəɾˈðut/, /ˌɛz.mə.pərˈðut/
Occidental:	/ˌez.ma.peɾˈðut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: De esma i perdut, segle XIX.

Adjectiu

esmaperdut m. ‎(femení esmaperduda, plural masculí esmaperduts, plural femení esmaperdudes)

1. Que ha perdut l'esma, l'orientació.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: desorientado ^(es) m., desconcertado ^(es) m., desatinado ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ma·per·dut (4)
• Anagrama: permutades

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB