esmicolares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.mi.kuˈɫa.ɾəs/
	balear /əz.mi.koˈɫa.ɾəs/, /əz.mi.kuˈɫa.ɾəs/
Occidental:	/ez.mi.koˈɫa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

esmicolares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de esmicolar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmicolar.

Variants

• [2] esmicolessis, esmicolesses, esmicolassis, esmicolasses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·mi·co·la·res (5)
• Anagrama: esmicolar-se