espargia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.pərˈʒi.ə/, occidental /es.paɾˈd͡ʒi.a/
• Rimes: -ia

Verb

espargia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.

Variants

• [1] espargiva, espargigueva
• [2] espargiva, espargigueva

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·a (4)
• Anagrames: arpegiàs, aspergia, esgaripa, esgaripà, pagaries

Català antic

Verb

espargia

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de espargir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de espargir