espargiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.pərˈʒi.ɾən/, occidental /es.paɾˈd͡ʒi.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

espargiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de espargir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb espargir.

Variants

• [1] espargigueren
• [2] espargiguessen, espargigueren, espargissin, espargissen

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·ren (4)
• Anagrames: aspergiren, peregrinàs, persignaré

Català antic

Verb

espargiren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de espargir
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de espargir

Variants

• [2] espargissen