esperitisme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.pə.ɾiˈtiz.mə/, occidental /es.pe.ɾiˈtiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: De esperit i el sufix -isme, calc del francès spiritisme, segle XIX.

Nom

esperitisme m. ‎(plural esperitismes)

1. Forma alternativa de espiritisme.

   «La senyora Apol·lònia li assegurà que la cosa tenia remei i que el faria comparèixer espiritualment per mitjà d'una mena d'esperitisme per a vius i morts que només ella coneixia.» (Baltasar Porcel, Difunts sota els ametllers en flor, 1970)

   «Alguns bons amics meus s'alegraran de saber que a la fi, ja em preocupo dels estats supressensibles i de les qüestions d'esperitisme transcendental.» (Prudenci Bertrana, El fantasma de Montcorb, 1930)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·ri·tis·me (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DECat