esplomares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pɫuˈma.ɾəs/
	balear /əs.pɫoˈma.ɾəs/, /əs.pɫuˈma.ɾəs/
Occidental:	/es.pɫoˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

esplomares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de esplomar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·plo·ma·res (4)
• Anagrames: empolsar-se, espolsarem, espolsàrem