esplomarien

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əs.pɫu.məˈɾi.ən/
balear /əs.pɫo.məˈɾi.ən/, /əs.pɫu.məˈɾi.ən/
Occidental: /es.pɫo.maˈɾi.en/

Verb

esplomarien

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del condicional de esplomar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: es·plo·ma·ri·en (5)
  • Anagrama: omplenaries

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads