esquiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkiw/, occidental /esˈkiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del fràncic *skeuh ‎(«espantadís, tímid»), segle XIII.

Adjectiu

esquiu m. ‎(femení esquiva, plural masculí esquius, plural femení esquives)

1. Difícil de trobar, de copsar o d'aconseguir.

   La cronologia de les diferents migracions indoeuropees resulta esquiva als investigadors.

2. Que defuig el tracte amb la gent.

Derivats

• esquivar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: elusive ^(en)
• Castellà: esquivo ^(es)

Verb

esquiu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esquivar.

Variants

• esquivo, esquive, esquivi, esquiv

Miscel·lània

• Síl·labes: es·quiu (2)
• Anagrama: isqueu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC