estanquer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.təŋˈke/
Occidental:	nord-occidental /es.taŋˈke/, valencià /es.taŋˈkeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De estanc i el sufix -er.

Nom

estanquer m. ‎(plural estanquers, femení estanquera)

1. Persona que ven productes en un estanc, especialment tabac.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tobacconist ^(en)
• Castellà: estanquero ^(es)
• Francès: buraliste ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tan·quer (3)
• Anagrames: enquestar, traesquen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot