estrangulava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tɾəŋ.ɡuˈɫa.βə/, balear /əs.tɾəŋ.ɡuˈɫa.və/
Occidental:	nord-occidental /es.tɾaŋ.ɡuˈɫa.βa/
	valencià /es.tɾaŋ.ɡuˈɫa.va/, /es.tɾaŋ.ɡuˈɫa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

estrangulava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de estrangular.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de estrangular.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tran·gu·la·va (5)

Català antic

Verb

estrangulava

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de estrangular
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de estrangular