esverara

Potser volíeu: esverarà

Català

Verb

esverara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esverar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esverar.

Variants

• [1] esverés, esveràs
• [2] esverés, esveràs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ve·ra·ra (4)
• Anagrames: arreaves, averares, esvararé