eterno

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eˈteɾ.no/
• Rimes: -eɾno
• Etimologia: Del llatí aeternus.

Adjectiu

eterno m. ‎(femení eterna, plural masculí eternos, plural femení eternas)

1. etern

Derivats

• eternamente
• eternizar

Relacionats

• eternidad

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ter·no (3)
• Anagrames: entero, entero-, enteró, entore, entoré, nortee, norteé, toreen, tornee, torneé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre eterno