exigires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɡ.ziˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /eɡ.ziˈʒi.ɾes/, valencià /eɡ.ziˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

exigires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de exigir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb exigir.

Variants

• [2] exigissis, exigisses

Miscel·lània

• Síl·labes: e·xi·gi·res (4)
• Anagrama: erigixes

Català antic

Verb

exigires

1. segona persona singular (tu) del passat de exigir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de exigir

Variants

• [1] exigist
• [2] exigisses