falca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfaɫ.kə/^ⓘ, occidental /ˈfaɫ.ka/
• Rimes: -alka
• Etimologia: D'origen incert, possiblement de l’àrab andalusí fálqa ‎(«estella de fusta»), del clàssic فلق ‎(falq, «fissura»), segle XIV.

Nom

falca f. ‎(plural falques)

1. Peça de fusta que es fa servir per mantenir dreta una estructura.
2. Tros de material que es fica sota les potes d'un moble per anivellar-lo.

Sinònims

• tascó, cuny

Traduccions

Traduccions

• Albanès: pykë ^(sq) f.
• Alemany: Keil ^(de) m.
• Anglès: wedge ^(en)
• Àrab: إِسْفِين‎ ^(ar) m.
• Armeni: սեպ ^(hy) ‎(sep)
• Belarús: клін ^(be) m. ‎(klin)
• Bengalí: কীল ^(bn)
• Búlgar: клин ^(bg) m. ‎(klin)
• Castellà: cuña ^(es)
• Coreà: 쐐기 ^(ko) ‎(sswaegi)
• Danès: kile ^(da) c.
• Eslovac: klin ^(sk) m.
• Eslovè: klin ^(sl) m.
• Esperanto: kojno ^(eo)
• Estonià: kiil ^(et)
• Finès: kiila ^(fi)
• Francès: cale ^(fr) f.
• Gallec: cuña ^(gl) f.
• Georgià: სოლი ^(ka) ‎(soli)
• Grec: σφήνα ^(el) f. ‎(sfina)
• Grec antic: σφήν ^(grc) m. ‎(sphḗn)
• Groenlandès: quppaqut ^(kl)
• Hebreu: טְרִיז‎ ^(he) m.
• Hindi: कील ^(hi) f.
• Hongarès: ék ^(hu)
• Italià: cuneo ^(it) m., bietta ^(it) f.
• Japonès: 楔 ^(ja)
• Kazakh: сына ^(kk) ‎(sına/sina)
• Kirguís: шынаа ^(ky) ‎(xunaa)
• Letó: ķīlis ^(lv) m.
• Lituà: vagis ^(lt) m.
• Llatí: cuneus ^(la) m.
• Macedoni: клин ^(mk) m.
• Mongol: шаантаг ^(mn)
• Neerlandès: wig ^(nl) m.
• Persa: گوه‎ ^(fa)
• Polonès: klin ^(pl) m.
• Portuguès: cunha ^(pt) f.
• Romanès: pană ^(ro) f.
• Rus: клин ^(ru) m. ‎(klin)
• Serbocroat: клин ^(sh), klin ^(sh) m.
• Tai: ลิ่ม ^(th)
• Turc: kama ^(tr)
• Txec: klín ^(cs) m.
• Ucraïnès: клин ^(uk) m. ‎(klin)
• Urdú: کیل‎ ^(ur) f.
• Uzbek: pona ^(uz)
• Vènet: cogn ^(vec) m.
• Vietnamita: nêm ^(vi)
• Xinès: 楔 ^(zh) ‎(xiē)

Miscel·lània

• Síl·labes: fal·ca (2)
• Anagrames: alfac, Calaf, calfa, calfà, flaca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB